,

Non a la THT / No a la Mat

24,00

UGS : 9782849743492 Catégories : , Étiquette :

C’est à Perpignan, en 2001, que les Etats français et espagnols scellent la création d’une nouvelle autoroute électrique. Le projet est faramineux : une ligne à Très Haute Tension, suspendue à des pylônes d’acier de 60 mètres de haut doit balafrer les deux Catalognes sur des dizaines de kilomètres, entre les communes de Baixas, côté français, et Bescanó, côté espagnol. Quitte à passer pardessus les Pyrénées. Quitte à court-circuiter les habitants. La THT, comme on finira par la dénommer, doit assurer l’interconnexion de tout un continent. Elle doit être achevée en un temps record. Elle n’impacterait que quelques pauvres dizaines de milliers d’habitants de l’arrière-pays, sur à peine quelques dizaines de kilomètres carrés.

C’était sans compter sur l’opiniâtreté catalane.

Tout un pays entre alors en résistance. Face à ces géants d’acier aux pieds des Albères, Catalans du Nord et du Sud se dressent pour mener une longue fronde citoyenne, militante et extraordinaire. De 2001 à 2016, ils refusent tout compromis et pour la première fois de l’Histoire, deux des plus puissantes entreprises françaises et espagnoles sont contraintes de reculer et d’enterrer leurs géants. Ce journal de lutte relate le bras de fer électrique qui, pendant plus de quinze ans, opposera de simples citoyens aux technocrates hors-sols.Il est l’humble portrait d’une société engagée, le réceptacle de sa mémoire scellée.

 

Perpinyà va ser l’escenari, l’any 2001, de la signatura de l’acord entre els estats francès i espanyol per crear una nova autopista elèctrica. El projecte és espaterrant: una línia de molt alta tensió, sostinguda per torres d’acer de 60 metres d’alçada, i ha de deixar una enorme cicatriu per les dues bandes de Catalunya al llarg de desenes de quilòmetres, entre els municipis de Baixàs, a la banda nord, i Bescanó, a la banda sud. Encara que hagi de passar per sobre del Pirineu. Encara que sigui a costa de curtcircuitar els habitants d’aquests territoris.. La MAT, com s’acabarà anomenant, havia d’assegurar la interconnexió de tot un continent. S’havia d’enllestir en un temps rècord. Només havia d’afectar unes pobres desenes de milers d’habitants del rerepaís, en tot just unes desenes de quilòmetres quadrats.

Però no comptaven amb la tossuderia catalana.

Tot un país sencer entrava aleshores en resistència. Davant d’aquests gegants d’acer, al peu de l’Albera, catalans del Nord i del Sud s’alçaven per dur a terme una extraordinària i llarga revolta ciutadana i militant. Del 2001 al 2016, van rebutjar qualsevol compromís i, per primera vegada a la història, dues de les empreses més poderoses de França i d’Espanya van ser obligades a recular i a enterrar llurs gegants.

 

Llibre bilingüe/ Livre bilingue

Vous aimerez peut-être aussi…