Al dia d’avui, generació rere generació, l’afer dels Trabucaires no ha deixat de marcar les ments a les terres catalanes del Nord. Ha estat motiu de molts escrits, encara ara amb el present llibre que dóna testimoni de la permanència d’uns fets que van passar l’any 1844-1845, sota la Monarquia de Juliol, entre dues guerres carlines.
Originaris del Principat, a la vegada bandits i partidaris de la causa carlina, els Trabucaires participen de la història del bandolerisme català. La geografia i els esdeveniments polítics de 1830-1840 fan que els Trabucaires als quals ens referim pertanyen al fet fronterer català entre Perpinyà i Barcelona ça i lla de la frontera extrema al voltant de Sant Llorenç de Cerdans : un pas necessari entre dos pols alhora propers i llunyans, vinculats fins ara per un origen comú i separats per les vicissituds de la història.
L’afer dels Trabucaires ha entrat a la llegenda i pren la seva dimensió veritable amb l’explicació del desdoblament fronterer original : a Perpinyà de la Revolució a la Monarquia de Juliol, a Barcelona de la Guerra Gran a la segona guerra carlina dels Matiners.
En una primera part s’exposa aqueixa història comparada per mor d’entendre com un incident qualsevol ha passat a la història; en una segona part s’analitza aqueixa mutació. Una riquíssima iconografia acompanya el relat.
